Blog

Reconèixer les emocions dels altres és la capacitat de percebre amb precisió les emocions i perspectives dels altres. Atès que som éssers socials per naturalesa, cal parar una atenció especial a aquest aspecte de la intel·ligència emocional.

L’empatia és la capacitat personal de connectar, respectuosa i sincerament, amb els sentiments i emocions d’una altre persona i de comprendre’n els arguments i els punts de vista. No es tracta de sentir el mateix que l’altre persona, ni adoptar els sentiments de l’altre com a propis, ni estar d’acord amb l’altre, amb la conseqüent pèrdua d’identitat.

La clau per intuir les emocions dels altres consisteix a sintonitzar amb els canals de comunicació no verbal, i en escoltar sense prejudicis.

Els signes xinesos que formen la paraula escoltar són quatre: les orelles, els ulls, l’atenció i el cor i són molt significatius per entendre aquesta capacitat. Per a la cultura xinesa escoltar és estar atent a les paraules, als gestos, a la postura corporal, entendre la situació i a qui parla d’aquesta situació. Existeixen doncs tres canals d’informació bàsics: l’expressió de la cara, el to de veu i la gesticulació.

Les persones que volen i saben expressar les seves emocions autèntiques inspiren confiança perquè hi ha coherència en el missatge en tots els canals d’expressió.

L’empatia és la capacitat de situar-se mentalment en el lloc de l’altre i entendre’n els sentiments, les emocions i els problemes, sense que impliqui estar-hi d’acord. Es tracta de mostrar que s’han entès les necessitats de l’altre, preguntant-ho, assentint, reformulant, tenint en compte la seva personalitat. És el procés mitjançant el qual preveiem les expectatives i els estats psicològics dels altres.

Només coneixent i entenent l’altra persona es pot saber com presentar-li els arguments i les idees de manera que les trobi acceptables. I aquest coneixement només és possible obtenir-lo escoltant aquesta persona, i escoltant-la de manera empàtica. Es tracta primer de comprendre i després de ser compresos, ja que, moltes vegades, en la comunicació es cau en l’error de creure més important allò que hem de dir que allò que hem d’escoltar. És imprescindible desenvolupar l’activitat d’escoltar, tant allò que ens diu l’interlocutor, com allò que se sent i allò que no expressa. Hi ha també altres avantatges complementàries en el fet d’escoltar els altres, com ara:

▪ Ofereix a l’altre l’oportunitat de descarregar-se

▪ S’obtenen coneixements més precisos sobre el que cal respondre

▪ Es reben idees que poden ajudar a solucionar el problema

▪ Es guanya el respecte de la persona a la qual s’intenta motivar

Els passos que cal seguir per fer una escolta empàtica són:

1. Enfocar l’atenció sobre l’altra persona

2. Establir contacte visual. Observar les expressions facials i els gests

3. Mostrar escolta amb una posició d’atenció

4. Bloquejar pensaments competidors

5. Lluitar contra la temptació de pensaments i arguments contraris

6. Rebutjar la divagació

7. Fer preguntes per buscar aclariments

8. Esbrinar significat ocult, és a dir, el missatge no expressat amb paraules

9. Repetir allò que creu que ha sentit

10. Respondre a allò que ha entès

11. Expressar el seu sentiment davant d’allò que s’ha dit

La noció d’empatia es va utilitzar per primera vegada en el context de l’apreciació artística. A finals del segle XIX i inicis del segle XX, l’empatia va ser considerada essencial per comprendre l’estètica, la idea que una persona pot veure’s profundament afectada per la disposició anímica d’un quadre o una escultura. Theodor Lips (1903-1964) va utilitzar el terme Einfühlung per referir-se al tipus de sentiments que poden aparèixer en el cos.

Es coneix com les dotze típiques als dotze tipus de respostes que utilitzem la majoria de les persones quan escoltem. Són les següents:


LES DOTZE                                                       EXPLICACIÓ                                                      EXEMPLES

Manar, dirigir                                                     Dir a l'altre el que ha de fer.                            “Has de…”, “Cal que…”

Amenaçar                                                          Dir a l'altre el que li pot passar                      “Com no facis això, llavors…”
                                                                                  si no fa el que li diem.                               “Millor fes això, en cas contrari…”

Sermonejar                                                        Al·ludir a una norma externa per                  “Els xics no ploren” “Has de ser responsable”
                                                                               a dir el que ha de fer l'altre.

Donar lliçons                                                     Al·ludir a l'experiència per a dir el                  “El joves d’ara només penseu en els dies de festa”
                                                                              que és bo o dolent per a l'altre.

Aconsellar                                                         Dir a l'altre què és el millor per a ell/ella.      “El que hauries de fer és...”

Consolar, animar                                              Dir a l'altre que el que li passa és poc          “Ja et passarà” “No et preocupes…”
                                                                                                  important.

Aprovar                                                              Donar la raó a l'altre                                         “Estic d'acord amb tu, el millor és…”

Desaprovar                                                       Portar la contrària l'altre                                  “Això és una tonteria i no és important”

Insultar                                                              Despreciar a l'altre pel que diu o fa                “Això et passa per panoli”

Interpretar                                                         Dir a l'altre el motiu ocult de la                       “En el fons vols cridar l'atenció”

Interrogar                                                          Treure informació a l'altre”                               “Quan On? Per què?“

Ironitzar                                                             Riure’s de l'altre                                                   “Sí clar”


Les dotze típiques tenen en comú que són un obstacle per a la comunicació: ja que no afavorixen que la persona que parla s'assenta compresa i, per tant, que compte el que li ocorre. Totes inclouen un juí negatiu sobre l'altre (jo sé el que tu has de fer i tu no; la qual cosa et passa no és important; m'estàs ocultant quelcom…), encara que per descomptat no siga eixa la intenció de què les utilitza. A més, en totes, el que pretén ajudar es convertix en la mesura dels problemes que té el que parla; per tant, és una ajuda centrada en el que ajuda i no en el que demana l'ajuda.


MODELS D’ESCOLTA                                    Estar d’acord amb l’altre                                      No estar d’acord amb l’altre

Posar-se en el lloc de l’altre                                  SIMPATIA                                                                EMPATIA

No posar-se en el lloc de l’altre                             EGOPATIA                                                              ANTIPATIA

Què vol dir tenir simpatia cap algú? Si una persona està d’acord amb algú i, a més, si estigués en el seu cas faria el mateix, es genera un procés d’aquest tipus. Es podria caure en l’error d’identificar-se tant amb l’altra part que podria arribar a perdre els seus propis objectius. Les persones que pertanyen a un equip de futbol o un grup polític s'anomenen simpatitzants. En canvi, l'antipatia es refereix a la situació en que una persona no estigui d’acord amb l’altre i, a més, sigui incapaç d’entendre la seva posició, perquè es posa en aquesta situació o, simplement, no accepta el seu punt de partida. L’antipatia és una bona font de desacords per la càrrega emocional que comporta. Un altre fenomen relacionat amb l'escolta s'anomena egopatia. Es refereix quan una persona està d’acord amb l’altre, però és incapaç de posar-se en el seu lloc. Aparentment, vostè té la sensació que està escoltant, però simplement s’escolta a si mateix. L ’egopatia és una gran trampa que ens priva d’escoltar i que provoca que l’altre deixi de transmetre informació. Alguns dels comportaments que afavoreixen l'empatia són parafrasejar els continguts, convidar a noves aportacions, projectar les conseqüències dels fets explicats, adoptar respostes no verbals d'escolta i reflectir els sentiments subjacents. Quan una persona se sent escoltada, se sent valorada, acceptada i estimada. Només cal recordar aquesta dita popular: «Déu ens va fer amb dues orelles i una boca per escoltar el doble del que parlem».