Blog

Aquestes són les tasques a fer en una entrevista i la seva distribució segons el model present a la PNL. .

“Forma de comunicació a través de la qual lliuren i reben informació tant la persona entrevistadora com l’entrevistada i, per tant, interessa a totes dues”

“Relació interpersonal complexa, cara a cara que té un propòsit determinat, diferent de la mera satisfacció de conversar”.

1er Objectiu: Establiment de Comunicació i confiança; crear un clima adequat a l’establiment d’una comunicació fluida, franca i oberta.

2on Objectiu: Obtenir els fets

3er Objectiu: Educar la persona usuària, la professional pot i ha d’informar a l’usuària sobre els processos i recursos, sobre els rols i límits de la relació professional-usuària

- Generar a la persona usuària ala sensació de ser acollida, escoltada i compresa. Els conflictes amb els quals venen les persones usuàries a les entrevistes els hi generen confusió, angoixa, por, desconfiança, entre altres emocions.

- Establir Rapport i sintonia en la comunicació 1

- Hem d’evitar les expressions gestuals de la cara i el nostre llenguatge corporal, que puguin interpretar com una desqualificació, rebuig o judici.

- Obtenir els fets

La pregunta s’insereix dins d’una veritable seqüència comunicacional. En aquest ordre d’idees, la pregunta marca l’inici d’una cadena o seqüència de comunicació entre dues o més persones.

- Preguntar-escoltar-comprendre-mostrar

Reconeixement- estimular la reflexió

- Preguntar: en preguntar a l’usuari/a sobre el problema que l'afecta, la persona professional ha de considerar també quines són les seves expectatives de solució, els seus interessos, motivacions, preocupacions i sentiments causats per la situació de conflicte que l’afecta.

- Escoltar: És una activitat que demana concentració, interès, paciència i atenció. El o la professional ha de fer una escolta activa i selectiva, filtrant la informació del cas i de l’usuari/a d’altres elements i dades vinculades a ell o que poden estar tenyits per un particular estat d’ànim de l’entrevistat, per factors o biaixos religiosos, culturals, polítics, etc. Diferenciar fets d’opinions

- Comprendre: El fet de mostrar comprensió i interès suposa utilitzar l'empatia, i tècniques que permetin retroalimentar la informació que ha proporcionat l’usuari/a, com ara la reformulació, el llenguatge gestual, i una sèrie d’actituds que són interpretades o descodificades per qui ens escolta, com a senyals que està sent comprès/a. La comprensió es dona en dos nivells:

Mostrar reconeixement: Això no vol dir estar d’acord amb què planteja l’usuari/a, en cap sentit; només dona compte d’un gran de comprensió sobre el seu relat. Per qualsevol ésser humà, l’ésser reconegut genera una instància d’obertura, confiança i simpatia cap al seu interlocutor/a, que facilita enormement la comunicació.

- Estimular la reflexió: sempre i en tota interacció professional, hem de tendir a estimular la reflexió i l’anàlisi sobre la interpretació que l’usuari/a fa dels fets del conflicte, de les seves expectatives de solució, sobre les actituds de la contrapart, etc.

- Moltes vegades la persona usuària està allunyada dels criteris de realitat quan analitza la situació de conflicte que l’afecta i la persona professional, dins de la seva funció orientadora i educativa, necessita actuar com agent de la realitat, mitjançant l’ús de preguntes obertes, circulars i d’altres tècniques, que estimulin la reflexió de l’usuària.

- Educar l'usuari/a: entenent per educar el fet de posar en el seu coneixement les diverses alternatives de solució al problema, els costos i beneficis que cadascuna d’elles té per tal de permetre més lliurement, i amb ple coneixement de les alternatives a prendre, adoptar la decisió definitiva respecte de com enfrontarà el conflicte que té present.